Diàleg de sords

Acabo de llegir l'article publicat a e-notícies per Uriel Bertran.

Estic decebut.

Ens pren per gamarussos?

És això el que pensa la gent d'ERC?

Assaig de càntic al temple

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

 Salvador Espriu

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Diàleg de sords

  1. Ferran diu:

    Benvolgut,

    Sense estar d’acord al 100% amb el que escriu l’Uriel, sí que ho estic en els trets bàsics. L’independentisme d’esquerres, no ho oblidem, arrela directament al FNC, passant pel PSAN, el PSAN-p i totes aquelles organitzacions que se’n desprengueren al llarg de temps i que ara són minoritàries i, a partir de la famosa crida de l’Àngel Colom i en Carod-Rovira, converteix ERC en l’espai de retrobada de tots els que ja estàvem cansats de fer política marginal. Aquest independentisme d’esquerres, sempre ha mantingut que no hi pot haver alliberament nacional sense alliberament social, que ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda. Personalment, per a i no té sentit l’una sense l’altra. Així, amb la gent de l’entorn convergent, podríem arribar a fer algunes parts del camí plegats però no pas tot el camí ja que els punts d’arribada no són els mateixos. Comprovat doncs que Mas i companyia no pretenen anar més enllà, nacionalment parlant, que Montilla i els seus, l’elecció d’ERC té una lògica clara. Pot agradar més o menys, però la té.

  2. d’una mateixa moneda. Personalment, per a i no té sentit l’una sense l’altra. Així, amb la gent de l’entorn convergent, podríem arribar a fer algunes parts del camí plegats però no pas tot el camí ja que els punts d’arribada no són els mateixos.

  3. convergent, podríem arribar a fer algunes parts del camí plegats però no pas tot el camí ja

Els comentaris estan tancats.